Duatló de Muntanya de Vallfogona de Ripollès

Avui començava el Circuit Català de Duatlons de Muntanya a Vallfogona de Ripollès. Per mi era el primer cop que feia aquesta prova i hi anava amb ganes ja que la zona m'agrada. Llàstima de no haver pogut acabar la prova per averia mecànica.

Un cop trec la bici del cotxe veig que la maneta de fre davantera va massa fluixa, hi ha una fuita d'oli, cagada! No obstant no descarto fer la duatló. El primer tram a peu l'he fet en la meva linea però prou bé, no sé el temps però m'he trobat bé i motivat. Quan he agafat la bicicleta el fre ja estava completament mort. No portava ni 500m pedalant que en una corba he pogut comprovar que la roda no frenava ni una miqueta, total que només m'ha frenat de darrere i he derrapat, lògic. He caigut sobre paviment. El primer que veig és la maneta del putu fre doblegada. Si ja perdia oli ara doblegada. Desprès he vist que el coulotte estava foradat i m'havia fet algo però no em feia mal i he continuat ràpidament. Els camins eren pedregosos, plens de fulles seques, ben humits amb algun que altre rierol a creuar profond i amb uns colors de tardor ben macos. Valia la pena. Al km 5 encara de pujada he decidit plegar perquè amb el terreny que hi havia de baixada em podia matar. A més, el canvi ja no anava massa fi desprès de la patacada. He agafat un camí de tranquis i de tornada a Vallfogona. Quan m'he dutxat he vist l'abast de la caiguda, m'he fomut una bona cremada a la cama al aure... betadine i a cuidar-se!

A veure si puc arreglar la bici (que darrerament ja m'està donant massa pel cul) per diumenge vinent a la Duatló de Viladecavalls. Aquesta sí!!!

P.D. Avui el Pablo feia la Mitja Marató de Castelló i tampoc l'ha pogut acabar. Espero que al Sergi li hagi anat millor la primera "cursa" de pesca submarina.