Balandrau, per fi!

Per fi, a la tercera va la vençuda. En dues ocasions he volgut fer aquest cim i m'he quedat en l'intent. El primer cop ens vam quedar al Tres Pics per culpa del mal temps (neu, vent i molta boira). El segón per manca de temps i encigalar-nos per un mal camí. Però ahir ho vaig tornar a intentar i va sortir rodó. Agafo el tren de les 7:00. A La Garriga puja l'Andrés. Passades les 9:15 arribem a Ribes de Freser (904m), fa fred. Ens posem a caminar acte seguit. En el primer tram de la ruta passem per la Serra de Puig Cornador fins sortir al Pla de Batibaumes. La pujada a través del bosc ha sigut camp a través. Entre àrbres, matolls i neu s'ha fet difícil. En sortir del bosc les raquetes ja començaven a fer més falta. Sense arribar a la carena hem resseguit la Serra de la Canya passant per el Puig de Cerverís el Puig de les Graves, Coll dels Treguranesos, Collada dels Llenyissers i finalment el Balandrau (2585m). Feia bastant vent i la neu s'aixecava fàcilment. M'ha costat marcar un ritme fort però l'he mantingut sempre constant. L'Andrés com de costum li ha fotut canya. El dia era fantàstic. Molt bones vistes, molta neu i molta muntanya. Hem pogut veure, entre d'altres, el Montseny, Pedraforca, Puigmal, Torreneules, Bastiments i Taga. Vora les 15:30 és quan hem arribat al cim i no hem trigat gaires minuts en tornar cap avall per no pèrdre el tren. Hem refet el camí però al bosc hem reinventat el nostre camp a través tot buscant una ruta més àgil. Vora les 19:00 arribem a la estació de Ribes de Freser per tornar cap a casa.En total unes 9 hores i mitja de muntanya, 24,6km i un desnivell positiu de 1860m.