Al final, Ribes - Sant Quirze de Besora

Finalment ens hem aventurat a sobrepassar els 100km en una sortideta de BTT però al final han sortit 77,5km amb un desnivell positiu acumulat de 2100m i pedalant durant 6h10m.

Sortim de Ribes de Freser, l'Andrés, el Pablo i servidor. Amb l'Andrés ja haviem fet fa temps la primera part fins Sant Joan de les Abadesses i ja ens coneixiem les fortes rampes només començar, sense pausa i sense pietat. Un fort ascens d'uns 1000m de desnivell positiu fins arribar a la pista que porta a Coll de Jou. Aquí comença un tram descansat, inicialment palaner i fialment amb descens fins Ogassa. Des d'Ogassa pretenia agafar un dels dos camins de la Duatló de Muntanya de Sant Joan de les Abadesses. Entre el camí de pujada i de baixada he acabat fent una barreja entre els dos amb un corriol que ens hem trobat per casualitat. Quina ràbia haver pujat amb un tres i no res el tram de la duatló on vaig pillar la pajara, jeje. Un cop a Sant Joan, frescos per el descens ens ha tocat creuar el Ter a l'alçada de la Colònia Llaudet. Quan dic creuar, vol dir, creuar-lo sense cap pont ni històries. Hi baixava força aigua i amb empenta. M'he volgut aventurar a creuar-lo a cop de pedal però als primers metres... xoff!! Sucada fins el fons del peu. Ens hem descalçat i apa, xino xano fins l'altre cantó. A la part més fonda quasi ens arribava l'aigua fins els genolls, sort que no m'he aventurat més a fer-ho pedalant sinó... A partir d'aquí s'acabaven les tonteries. Començaven les pujades fortes per la Serra del Puig Estela. Quan ja n'estàvem fins els collons de pujar i pujar, passat de llarg el Coll de la Sentigosa un agraït descens ens ha conduit a Vallfogona de Ripollès on hem respostat aigua. I amb l'esquena de nou carregada d'aigua tocava afrontar de nou una llarga pujada fins la Creu de l'Espinal. Pujades llargues, pedregoses o enfangades, amb pendents de fins al 15-20%. Mai he fet una sortida on els quilòmetres fóssin tan lents de fer. La baixada a Vidrà tenia gust a... glòria! Finalment hem decidit agafar la carretera i baixar fins a Sant Quirze de Besora. El Pablo tenia els quàdriceps trinxats i perquè enganyar-nos, tots tres hauriem pogut acabar la ruta programada fins a Vic però qui ens aguanta d'empeus demà a la feina? jeje. Malgrat no arribar a l'objectiu marcat ens ho hem passat bé, hem patit com cal i hem disfrutat d'uns boscos, camins i muntanyes ben parides! Sense cap mena de dubte tornaré a fer aquesta ruta ben aviat i fins al final!!