Duatló de Queralbs 2009

Ahir era el dia, el dia d'una clàssica, una data que no podia fallar al meu calendari, la Duatló de Queralbs. És la tercera edició a la que hi participo i des de la primera que m'hi he enganxat. Això de pujar al Puigmal té la seva màgia, quines coses.Mijta horeta abans de la sortida em situo juntament amb el Jordi (Pollo) a la sortida per no quedar massa enraderits. Vora de 700 persones a la Plaça de Queralbs és una bogeria! Fa fresqueta i quan queden pocs minuts ja comencem a tremolar. A les 8 donen el tret de sortida i apa... No sé que em passa però em dóna per sortir bastant fort. Començo a escolar-me entre bicicletes i així vaig fent fins que al quilòmetre 2 veig que aquest ritme no és gens sostenible. Començo a afluixar, les cames m'ho demanen. El Pollo em passa i segueix tirant. El tram de bici se'm fa una mica pesat, no trobo el meu ritme. Finalment arribo a Fontalba amb 1h15 minuts aproximadament i surto de la transició a 1:19:28, 5 minuts més ràpid que l'any passat. Quan baixo de la bicicleta em venen tots els mals, dolors que mai havia tingut als isquiotibials. Per començar per canviar-me de calçat no sé com m'ho vaig fer per sentar-me a terra, no podia ni ajupir-me. Començo a tirar a peu però a cada pas em fa un mal terrible. Em paro, estiro, continuo, em paro, estiro... El dolor no marxa i em plantejo abandonar. Algun participant m'anima en veure'm parat, gràcies. I decideixo continuar. Penso que si em vaig escalfant passarà el dolor. Així que intento apretar però em costa, i haig de parar de nou a estirar. Poc a poc el dolor va marxant i a mitja pujada del Puigmal em trobo bastant millor. La cosa comença a pintar millor malgrat queda bastant per fer. No visualitzo millorar el temps de l'any passat i em desmoralitza una mica. No sé com respondré a les baixades, és una incògnita. Quan ja gairabé sóc dalt del cim dues noies que animaven a tothom qui passava veuen que sóc del Pedala.cat i m'animen, gràcies. Això m'impulsa a córrer fins quasi dalt del cim (no sé molt bé a quina hora arribo al cim, ni miro el rellotge). Començo a veure les coses d'una altra manera. Paro lo just a l'habituallament i em llenço quasi com un boig a la baixada. Vaig passant gent i si fa falta faig trams camp a través. Em trobo gent del Pedala animant, merci! Feia molt temps que no baixava com ho he fet a la duatló. La cosa pinta bé, ja fa una estona que estic disfrutant. Arribo a Núria, molta gent, uns quants també segueixen animant i m'impulsen de nou a continuar amb més forces, gràcies. Paro a l'habituallament i més gent del club m'anima, quin desplegament! La pujada a Fontalba la torno a fer prou bé com ho vaig fer l'any passat, caminant quan la cosa tira dreta i corrent quan es pot. Potser no he corregut tan com hauria pogut però ho he salvat prou bé. Arribo a la transició amb 4 hores de cursa i només em queda baixar el més ràpid possible per rebaixar temps, ho tinc prou bé. La baixada per la pista no és gens tècnica però tanta grava fa difícil els passos per curva que s'han de fer lents per no fer un recte dels que fan història. Finalment passo per meta amb un temps de 4:20:30. Això vol dir que tot i començar bastant malament el tram a peu i estar a punt d'abandonar he sigut capaç de rebaixar el meu temps en 14m14s, satisfet i content!

El Pollo ha aconseguit baixar de les 4h encara que per poquet amb un temps de 3:59:31, enhorabona!

Com us ho diria, estic CONENT!!! Ah... i fins l'any vinent!